Valentia és una de les ciutats romanes més antigues d’Hispània. Va ser fundada l'any 138 a.C. i es va poblar amb soldats llicenciats de l’exèrcit. La ciutat prosperà ràpidament, i arribà a encunyar moneda. Tanmateix, en el 75 a. C., en el context de les guerres civils de Roma, fou destruïda i quedà abandonada prop de mig segle, i va ser refundada en època d’August.

En la segona meitat del segle I d. C. la ciutat creixia amb decisió, arribaren nous colons i s’erigiren importants construccions públiques. La decadència de l’Imperi en el segle III es va notar també en ella, ja que es van despoblar barris sencers. Formalment visigoda des de l’any 546, la ciutat no entrà en l’òrbita del regne de Toledo fins el 571, durant el regnat de Leovigild.

En aquest temps l’Església va ocupant els espais de poder, destacant la figura del bisbe Justinià, que li procurà un efímer període d’esplendor.